Barreres mentals que no ens deixen veure el bosc…

Bon dia a tots i totes!!!

Avui parlarem dels anomenats “bloquejos conceptuals” i concretament, dels de tipus cultural.

En algun moment de la vida, segur que tots ens hem sentit “encallats”, “bloquejats”, incapaços de pensar amb claredat, de prendre decisions i trobar solucions. Quan això passa, ens podem espantar i frustrar, la qual cosa encara ens “bloqueja” més. I és que està clar, que la “manera” de pensar és molt més difícil d’observar que per exemple, la “manera” de jugar a pàdel o a golf.

I perquè ens passa això? Els bloquejos conceptuals en són els responsables, i tots en tenim. Són barreres mentals que ens impedeixen percebre un problema en la forma correcte o trobar una solució. Aquestes barreres poden variar en quantitat i en intensitat d’un individu a un altre i certament, la majoria de persones no ens adonem de l’abast que poden tenir i de com condicionen el nostre comportament en aquestes situacions.

Hi ha diferents tipus de bloquejos conceptuals, tots ells íntimament relacionats entre si: perceptius, emocionals, culturals, ambientals, intel·lectuals i expressius. 

Ja ho veieu, en aquest aspecte els humans som altament complexes, ja que quan ens sentim “bloquejats” sol ser a conseqüència d’un cúmul important de diferents tipus “bloquejos conceptuals” els quals interrelacionen entre si.

Dels bloquejos emocionals n’hem parlat ja en algunes ocasions. Avui hem pensat que seria interessant poder repassar i fer esmena a alguns dels bloquejos culturals més comuns, els quals adquirim per exposició a un determinat grup de normes culturals. Així doncs, recordem: com i perquè poden afectar els bloquejos culturals en els processos de resolució de problemes? Vegem-ho!

1-“La fantasia i la reflexió són una pèrdua de temps“ o “els jocs són només per a nens“

La fantasía, la reflexió i les trapelleries de la ment són essencials per una bona concepció d’idees i resolució de problemes. Aquestes propietats existeixen en els nens, i després, desgraciadament, en la nostra cultura van desapareixent. Els “somnis diürns” es consideren símptomes d’una persona improductiva. Així doncs, queda evidenciat que les persones podríem fantasiejar amb més facilitat en un mitjà que ens ajudés. No és estrany que en la nostra cultura ens puguem sentir culpables quan ens permetem “fantasiejar” i ho considerem exclusivament una diversió. Així doncs, a banda que els nens solen ser més creatius que els adults perquè aquests som més conscients de les limitacions de tipus pràctic, una altra raó important és aquesta; la nostra cultura podria haver buidat la nostra ment de reflexió, fantasia i diversió, accentuant el valor de les activitats mentals canalitzades. Passem més temps tractant de crear directament un món millor del que tenim en  comptes d’imaginar com seria un món millor. Ambdós aspectes són importants.

2-Resoldre un problema és quelcom seriós i l’humor és fora de lloc

Diuen que la inspiració còmica és el resultat de la interacció de dos contextos que s’exclouen entre si. Aquesta és una part essencial del pensament creatiu. Quan ens mostren un concepte que pot ser totalment oposat al progrés lògic de la solució d’un problema, podem alliberar la tensió i provocar el riure. I això és clau: alliberar la tensió per a poder pensar un major nombre de conceptes (fluïdesa mental) i una major diversitat d’idees concebudes (flexibilitat mental). L’activitat creativa no ha de ser només pura diversió (també comporta frustració, treball minuciós i molt d’esforç), tanmateix, l’humor és un ingredient essencial en una concepció d’idees sana, i per tant, en un procés de resolució de problemes.

3-“La raó, la lògica, les xifres, la utilitat i la practicitat són bons; els sentiments, la intuïció, els judicis qualitatius i el plaer són dolents”

Aquest bloqueig en contra de l’emoció, del sentiment i del plaer sorgeix de la nostra herència puritana i de la nostra cultura basada en la tecnologia. Una causa d’aquest bloqueig (que sortosament ha anat desapareixent) ha estat la d’assignar diverses activitats i qualitats mentals a l’home i d’altres a la dona. En el passat, la dona era qui havia de ser més sensible, emotiva i intuïtiva. Contràriament, l’home havia de ser rudimentari, físic, pragmàtic, lògic i professionalment productiu. Una extrema adherència a aquests impediments ha limitat molt a ambdós sexes. Certament, també existeix el contrari a aquest bloqueig; moltes dones estan condicionades culturalment per sentir-se incòmodes amb aquests trets atribuïts als homes i viceversa. En definitiva, una conceptualització efectiva requereix que la persona encarregada de resoldre un problema pugui incorporar totes aquestes característiques: l’ús de la raó i de la lògica, així com de la intuïció i el sentiment.

4-És preferible la tradició al canvi

La cultura natural està orientada a la tradició; es perpètua la forma tradicional i les cerimònies, els tabús i les llegendes que impedeixen el canvi. Moltes persones doncs, valorarien més la tradició que el que canvien. Aquest no és un aspecte negatiu però si és cert que pel que fa a una bona conceptualització i resolució de problemes, una actitud així posseeix efectes negatius. La motivació és essencial per a la creativitat. Si no ens sentim convençuts que necessitem un canvi en un camp particular, no podrem enunciar hipòtesis sobre les maneres d’aconseguir l’esmentat canvi. Així doncs, el problema sorgeix quan els individus ens aboquem universalment a favor de la tradició i no podem veure la necessitat de canvi en camps específics. En algunes cultures, la persona que està a favor del canvi pot ser un “animal perillós” de tenir a prop. Tantmateix, respecte a la “conceptualització“, aquesta persona està en molt bona forma.

5-Tabús

Alguns tabús estan dirigits contra certs actes que molestarien a certs membres de la societat, per tant, en algunes ocasions poden jugar un paper cultural positiu. No obstant, són els actes en si els que podrien ofendre. Si els imaginem en comptes de dur-los a terme, aquests actes no són danyins. Per això, quan treballem amb algun problema en la intimitat de la nostra ment, no ens hauríem de preocupar per la violació d’aquests tabús. I és que com deia Einstein: “la ment és com un paracaigudes, només funciona si està oberta”.

Bé doncs, avui hem fet esmena a aquesta qüestió per recordar una vegada més com la cultura ens marca i empeny (amb molta força). Així doncs, en un moment de “dificultat” o “bloqueig mental”, serà positiu observar amb la màxima serenor possible la nostra forma de pensar i concebre la realitat del moment (el “problema”), analitzar-ho tot des de la perspectiva més global que siguem capaços d’imaginar i confiar en la nostra capacitat/intuïció per a resoldre-ho, entre d’altres.

Òbviament, solucionar els nostres problemes un per un i no voler abordar-los tots alhora, també és fonamental.

Laura Fabré Calonge, psicòloga sanitària a PSICOLOGIA VIC
Núm. col·legiada: 18596
Telf: 652.842.157
laura@psicologiavic.com